jordi_trepat Entrevista amb l’autor Jordi Trepat

Què és el que més valores del teu llibre Baules. Lluernes?
Em fa gràcia aquesta espècie d’infantament, poder publicar un llibre després de trenta anys d’escriure poesia o, com jo en dic, de ser aprenent de poeta. Representa un recull, com dic al final del llibre, de «tot un itinerari personal en què he intentat de formular amb la paraula el que he sentit, pensat, patit, somiat i, ras i curt, viscut».

Com es cultiva el llenguatge d’un poeta?
Hi ha un tant per cent d’espontaneïtat i de bagatge lingüístic personal. Un altre bon tant per cent és el treball amb els diccionaris: normatiu, de sinònims, de rima, de correcció, de recerca expressiva…

T’hi ajuda el fet de ser professor de català?
Sí, i tant! M’ha ajudat a ser precís en el llenguatge, a estar al cas d’incorreccions, a expressar-se amb claredat i coherència.

Quins hàbits ajuden l’escriptor de poesia? Llegeixes altres gèneres?
Llegir, llegir, llegir. Especialment poesia. I m’inclino més per l’assaig que no pas per la novel·la. Relats curts, sí. La poesia, per a mi, és més suggerent que no pas altres gèneres.

D’on ve l’optimisme de la teva poesia?
Deu ser el meu temperament; la feina de mestre no la pots fer només d’esma, sense animació. En general, els poemes tenen un to positiu, actiu. De tota manera, alguns o bastants tenen un to existencialista i són, per tant, una mica complexos, com embolicats. Em pregunto coses, hi dono voltes.

En un dels poemes existencialistes parles de «significar-se». Què vols dir?
Afirmar-se, ser lúcid, omplir de sentit el que vius i fas. Una vida significada és aquella que vol tenir relleu, gruix, rerefons.

Què dóna significat a la teva vida?
Ser-hi amb consciència, fruir-ne, comunicarse amb els altres. I la urgència o necessitat de dir el que sents i vius.

Creus que la poesia pot ser una mena d’antídot a la xerrameca, a parlar massa sense saber gairebé res?
Jo prefereixo mil vegades el silenci i la comunicació breu i densa, que no pas banalitats superficials, tòpics, llocs comuns, repeticions…

Així, certs programes de la televisió et deuen fer posar nerviós...
A la TV m’hi encanto poquíssim. És cert, a més, que alguns programes vistos a l’atzar em provoquen urticària. Tampoc no em sento especialment enganxat a sèries «potables».

Però et quedes amb la poesia. És per a tu un acte introspectiu?
Sí. Cito Miquel Martí i Pol quan diu que «la poesia ens permet de recuperar el gust pel silenci el gust per la intimitat, el gust per la paraula i el gust per la lliure reflexió». I això, en un món què és sorollós, superficial, dominat per la imatge, pel pensament únic. Jo sóc més verbal que visual.

Els teus poemes són fruit de molt de treball, de donar-hi moltes voltes o més aviat són espontanis?
Alguns em surten bastant de seguida, els he de retocar poc; en d’altres, en canvi, hi faig mil i mil correccions.

El que escrius va lligat fortament al teu estat d’ànim?
Sí, gairebé sempre. Poques vegades escric atemporalment o sense relació amb la realitat.

Acceptes bé la crítica al que escrius? Facilites que se te’n faci?
Dono el que he escrit si ho crec convenient i en rebo les impressions, tant si són favorables com si són indiferents o, fins i tot, negatives. Estic obert, però no em dedico a escriure un poema i a ensenyar-lo directament. Tinc com una mena de versos «d’ocasió», que anomeno «de joglar versaire» i que regalo perquè ja els escric amb la intenció de compartir-los.

En un poema dius «Els temps no diuen res de clar, però arreu criden camins nous i bé els haurem de fer nosaltres».
Aquest poema es va originar en una trobada de famílies, quan al vespre parlàvem els adults mentre els nanos ja dormien. Parlàvem de què en faríem, d’ells, quins valors els transmetríem. Aquests serien els nous camins que ens cal treballar.

Quins són els nous camins de Jordi Trepat?
Són els mateixos. Tant per als meus fills com per als alumnes que pugui tenir: quin món, quins referents els puc deixar. Actualment, pel que fa als meus fills, és la meva preocupació màxima. Ara bé: una cosa és voler-ho, intentar-ho i una altra sortir-se’n amb certs «resultats». Tot i que això de l’educació es juga a fons perdut i a llarg termini.

Què has après dels teus alumnes a les classes de català i francès?
A estar obert contínuament al canvi, a fer atenció a les seves necessitats, a ajudar (a vegades es fa difícil) a créixer en la maduresa, la responsabilitat, l’esforç, etc. El tracte amb joves, en general, és un món que, en darrer terme, t’aporta més a tu que no el que els hagis pogut donar. Fent un balanç global, això és ben veritat.

I del teu pas per les escoles dels escolapis?
A Can Colapi sempre s’hi ha respirat un estil personalitzat, obert, casolà, liberal i, per tant, sempre m’hi he sentit a gust.

Què recomanaries a una persona que es vulgui iniciar en la lectura de la poesia?
Si la persona no té «els gustos» que abans esmentava Martí i Pol, no hi ha recomanació possible. Si té aquestes capacitats, és relativament fàcil suggerir-li alguns llibres senzills per a introduir-s’hi i aprendre a gaudir-ne i a afeccionar-s’hi.

Barcelona, 7 de maig del 2008
Entrevista: Laura Mor

 

EDICIONS SARAGOSSA · Tel. 608 59 71 66 · rosa@edicionssaragossa.cat