enriqueta_capdevila

 Entrevista amb l’autora Enriqueta Capdevila

D’on neix la idea d’escriure un llibre sobre contes?
Sempre, sempre, al llarg de quaranta anys de carrera professional, he fet servir el conte. Fins i tot la meva tesi de llicenciatura estudiava els contes com a instrument educatiu.

Per què vas triar aquesta tesi?
Els contes personifiquen actituds, valors, virtuts, vicis i contravalors. De tot plegat, no se’n poden fer discursos als nens. No pots explicar a un nen què és l’odi, però sí que hi havia dos paios que s’odiaven a mort. A més, en els contes, quan hi ha problemes, el personatge més petit obté la victòria. El missatge que tu dónes al nen és «tu pots guanyar el mal».

Alguna anècdota explicant contes a classe?
Sempre he barrejat contes amb poesia. Una vegada volia fer visualitzar un poema que parlava d’una casa en el camp, el pagès mirava la casa des de lluny, veia el fum que sortia per la xemeneia i, pensava, «m’estan preparant el sopar; ara hi aniré i descansaré…». Un alumne diu: «és com quan en els dibuixos hi ha un pastís a la finestra i el personatge que és a fora arriba volant fins el pastís».Tot l’afany poètic… fracassat! Allò em va reafirmar: no es pot fer veure, un cop explicat un conte o llegit o recitat un poema, res que no hagi vist el mateix nen.

Per què el teu llibre, Gira la roda, mereix estar a la prestatgeria de qualsevol educador?
Perquè és un instrument, es pot fer servir en qualsevol moment, el conte permet tota adaptació que el mestre necessiti. És pràctic!

Per què has triat el creixement, la vida i la mort, la socialització i la festa com els eixos del llibre?
Perquè són les preguntes que es plantegen els nens d’aquesta edat: qui va fer el sol, per què s’ha mort l’avi, per què celebrem no sé què… fins que no vaig tenir els quatre eixos, no vaig tirar endavant el llibre.

Què més hi ha d’essencial perquè el llibre funcioni?
Mira, tenim la mania que els polítics, els matrimonis i les famílies dialoguin. Primer cal aprendre a escoltar!!! Si expliques bé els contes, estàs ensenyant a escoltar. Si el nen està tot el dia ocupat, necessita un espai de silenci, de no-activitat. Si no t’escolto, no et contesto. Aquí hi ha l’arrel del problema. El Gira la roda és una resposta concreta a un problema global. Perquè resulta que el papa, en comptes de llegir un conte, li compra una pel·li. No dic que no la hi hagi de comprar, però escoltem-nos.

Amb aquest propòsit, què et sembla el que ofereix la Disney?
Com a dibuix no m’agrada; ara, és evident que la factoria Disney explica contes i els explica bé. Però no serveixen per a escoltar! No vaig en contra de la televisió si està ben feta. El que jo vull és que el papa, la mestra li expliquin contes i en parlin.

D’on ve el teu compromís actual?
El curs següent de sortir de la universitat, l’any seixanta, ja treballava en una filial d’institut amb alumnes procedents del Besòs i la Verneda, de l’onada d’immigrants. La tasca era duríssima, tot el personal era vocacional. Vaig confirmar que allò que donava sentit a la meva vida era ajudar els infants a créixer i fer-se grans.

Continua sent la teva motivació actual?
Després de quaranta anys, una no es jubila de ser mestra. Si puc aportar elements per a ajudar pares, famílies i mestres, és un favor mutu: jo els faig el favor i ells me’l retornen perquè m’obliguen a repensar, reflexionar…

Quins han estat els teus mestres?
En primer lloc, el meu pare. Ell em va ensenyar a ser conseqüent i a actuar d’acord amb els propis principis. Després, el Dr. Moragas, catedràtic de psicologia de la infància i l’adolescència. Em va ensenyar que els infants i els adolescents no són els «meus» alumnes, sinó que jo sóc la «seva» mestra. L’educado és un acompanyant al servei del creixement dels alumnes.

Què ha de portar sempre un educador a la maleta?
Sentit de l’humor, acceptació i estimació de l’alumne tal com és. Aquestes dues són clau. També la capacitat de diàleg i la formació permanent.

Per què no es llegeix?
Entre tots hem construït una societat en què tot ha de ser ràpid i fàcil. I llegir no ho és. L’escola mateixa ha de fer tantes coses i cobrir tants camps que no pot dedicar temps a la lectura tranquil·la, reposada. En general, l’acceleració que hem organitzat, no deixa espais de repòs, tranquil·litat, silenci… Llavors la lectura no hi cap. I com que no es llegeix, als adolescents els fan llegir uns llibres obligats. I llegir per obligació és l’antídot més fort que hi pot haver per a aconseguir el plaer de la lectura.

No és regal de la vida poder-ho fer tot? Per què insisteixes tant en el fet que cal dir «no»?
Això és el que diu la societat de consum. És un dels seus valors: tot el que es pot fer, s’ha de fer i, a més, com més aviat millor. Això va en contra de la llibertat! L’home lliure és aquell que tria d’allò que es pot fer, el que vol fer i quan ferho. En l’àmbit educatiu, és precisament on s’ha d’educar aquesta llibertat i resulta que s’educa moltes vegades dient «no». A més, poder-ho fer tot porta a l’individualisme, l’egoisme, l’egocentrisme; si cal, trepitges els altres. On queda la comunitat, la gent que m’envolta?

Quines coses recomanaries a algú que acabi d’aterrar en aquest món?
Cercar el sentit de la seva vida i després la resta. Jo no renunciaria a la pau interior. Algun cop la perds, però perquè te la foten; tampoc no renunciaria als bons amics, a la lectura, a la música, a la bona conversa… a aquesta mena de coses.

Barcelona, 8 de gener del 2008
Entrevista: Laura Mor

 

EDICIONS SARAGOSSA · Tel. 608 59 71 66 · rosa@edicionssaragossa.cat