Entrevista amb l'editora Rosa M. Zaragoza

Quant de temps fa que treballes en el món editorial?
Aviat farà vint-i-dos anys. Sóc llicenciada en Belles Arts i vaig estar quatre anys en una editorial portant la direcció artística. També em vaig dedicar a l’ensenyament. L’any 1994 vam crear l’empresa o3BCN Packagers, on ens dediquem al disseny gràfic i als serveis editorials.

Així, no ve de nou això de fer llibres…
No, no… durany aquest temps hem treballat per a moltes empreses editorials. Des de la coordinació d’autors a la creació del producte, des del disseny gràfic fins a entregar el llibre acabat. De tota aquesta experiència, sempre sentia el cuquet de crear des del començament un projecte editorial.

I des de la idea al primer títol? Això es va començar a gestar fa uns quatre o cinc anys. I el primer llibre publicat és del març del 2006, el Txangu i el violinista del temps, que dóna el tret de sortida a una col·lecció…

Infantil?
Bé, la col·lecció «Txangu», sempre parlem de llibres adequats a lectors a partir dels sis anys. Però apostem per recuperar la lectura en família. També hem iniciat una altra col·lecció «El Cistell», amb el primer llibre titulat Des de la meva pissarra, de Maria Serrat.

Un dels tres criteris editorials d’Edicions Saragossa és la qualitat per sobre de la productivitat. Per què aquest destacat?
Avui dia sembla que tothom faci llibres. I malgrat que algunes edicions poden ser més o menys acurades en l’aspecte gràfic, cal reconèixer que està molt estesa la banalitat de continguts. Amb això volem ser curosos, i també amb la presentació i el disseny d’aquests continguts. Per això diem que apostem per la qualitat.

Qui pica a la porta d’Edicions Saragossa?
Solen ser escriptors novells, que no han publicat mai o no ho han fet a títol personal. I no necessàriament perquè siguin joves, sinó perquè no han tingut ocasió o perquè no se’ls ha donat mai l’oportunitat de fer-ho. Quan a les grans editorials és primordial el criteri del màxim benefici, cada títol ha de tenir un nom associat a les vendes assegurades, oi?

Com feu la tria de les obres?
Optem per llibres amens i diferents, que convidin a una lectura amable. I, alhora, que siguin llibres per a afavorir la convivència, amb uns valors d’estima a la vida i amb sentit crític respecte a ella. Quan ens presenten un original que pot encaixar amb els nostres objectius i filosofia, l’estudiem amb més profunditat, el fem llegir al consell assessor, etc. Si aconseguim un cert consens de la validesa de l’obra, ho tirem endavant.

Així, compteu amb un consell assessor?
Sí, tenim un equip de col·laboradors amb els quals elaborem els projectes, en fem el seguiment i els avaluem. El consell és format per persones procedents de diferents àmbits professionals (pedagogia, física, periodisme…), algunes amb experiència editorial i, evidentment, grans lectors. Tots ells preocupats pel nivell cultural de les persones del nostre país i que comparteixen amb l’editorial el goig de contagiar la lectura. També són persones de diverses edats; hi ha lectors joves, que sempre aporten un aire fresc a la feina que fem.

Quines vies de publicitat heu previst?
Creiem en el boca orella, malgrat que els seus efectes siguin limitadors. És evident que no arribarem mai massivament al públic com podríem fer-ho amb un anunci televisiu. Però no tenim pressupost per a fer aquestes campanyes milionàries ni ens interessa fer-ho.

Però us interessa fer-vos conèixer… És clar! Però apostem pel contagi personal, la recomanació d’aquell amic, etc. Volem créixer a poc a poc i poder controlar els objectius i la qualitat. No volem que la feina ens desbordi. Volem controlar la feina i no entrar en una roda que ens pugui arrossegar.

Quins són els reptes del món editorial?
El que més dificulta la feina és la falta de l’hàbit de la lectura. La gent no llegeix –no tothom, vaja–, quotidianament. Quan es fan debats a la ràdio sobre això se sol qüestionar els valors de la gent, la manca d’educació i altres idees molt «culpabilitzadores», per dir-ho d’alguna manera. I sovint s’oblida de preguntar si el producte que s’ofereix és l’adequat.

No creieu que hi ha massa oferta?
Crec que ha estat un error lligar l’oferta a les lleis del màxim benefici. El món editorial hem de reflexionar sobre la pròpia feina, sobre les apostes implícites a l’hora de publicar un llibre o un altre. Sóc del parer que la petita empresa pot donar un producte més elaborat, més reposat i, per tant, sempre vàlid a pesar dels canvis en les modes. Molts diuen que hi ha massa oferta, potser pensen més en el negoci que en la cultura. Personalment, em pregunto si molta d’aquesta oferta es podria estalviar. No s’ha de valorar la qualitat i l’interès d’una obra pel seu èxit o perquè tingui moltes vendes.

I com es pot descobrir el valor d’un llibre?
Hi ha llibres que poden passar desapercebuts, però poden ser una autèntica joia. I no tan sols pel seu valor estrictament literari, sinó que poden ser uns bons companys de camí. Et poden fer passar bons moments. Només cal veure com celebrem el dia de Sant Jordi. Hem convertit el llibre més en un objecte de consum que no pas en un company que t’obre horitzons, t’ho fa passar bé, et fa parlar, comunicar o tertuliar.

Barcelona, 15 de novembre de 2007
Entrevista: Laura Mor
EDICIONS SARAGOSSA · Tel. 608 59 71 66 · rosa@edicionssaragossa.cat